Ara és l'hora de fer el balanç d'una aventura altament gratificant. El treball en equip virtual m'ha fet veure l'organització d'un projecte des d'un aspecte completament diferent al que estava acostumada.
No diré que tot ha estat bo i emocionant, perquè hi ha hagut aspectes negatius que, arribat aquest moment, em semblen bastant fàcils de reconduir.
El concepte de compartir, en aquest tipus de treball pren un sentit total, perquè el secret de l'èxit és saber compartir, i no tan sols ho dic en el sentit d'eines digitals, sinó que em refereixo principalment a les idees, a les emocions i a les resolucions. La coordinació és essencial i l'adaptabilitat una virtut.
Descobrir tot el seguit d'eines digitals que s'han posat al nostre abast, haig de confessar que primer em va fer ballar el cap. Assimilar tanta informació i emprar tantes i tant interessants eines a l'hora, se solapava amb les tasques pròpies del projecte. Haig de dir que, bàsicament, per a mi el projecte era realment dominar tots els recursos, com a punt més rellevant i, en segon terme, construir el projecte en comú.
Un altre element que és difícil de dominar és el temps, la temporització i coordinació de les tasques, no ha estat gens fàcil. Malgrat que estàvem treballant en equip, era un equip artificial, novell i amb poques coses en comú. És un dels punts febles del desenvolupament del nostre treball, i malgrat tot hi ha hagut un esforç gran per part de tots els components de l'equip per assolir la meta.
Crec que el millor d'aquesta experiència ha estat l'equip humà, la vitalitat, l'empenta i implicació que hi hem posat en finalitzar-lo, mantenint sempre un respecte i una relació gairebé afectuosa, diria jo.
No m'agraden els comiats, així doncs, fins aviat!
Àngels Blasco
No hay comentarios:
Publicar un comentario